Anàlisis dels guions d'escenes de pel·lícules
- Adrià Gómez
- 17 nov 2016
- 2 Min. de lectura
El Padrino:
A la primera escena, hi ha poca llum i es va transformant el primer pla en un pla general en tercera persona, d'aquesta manera es va descobrint poc a poc l'entorn on es troben i dona poder al Padrino. Seguidament la càmera manté en primer pla al Padrino i va alternant a pla general per mostrar la gent que acompanya al Padrino.
A la segona escena s'utilitzen el pla general per mostrar la gran quantitat de gent que acut al casament, pla mig quan es vol emfatitzar un grup de persones com el Padrino i la gent que saluda, un pla picat descendent per donar un toc d'exclusivitat. S'afluixa la música de la festa quan es vol emfatitzar diàlegs, i torna a augmentar el volum de la festa quan es vol destacar una dansa o cançó.
Blade Runner:
Va alternant primers plans entre el emissor i el receptor, on l’emissor es mostra amb un picat ascendent per donar-li importància, i el receptor en un pla descendent per restar-li. Colors freds per donar un ambient de tristesa.
La lista de Shindler:
S'inicia amb un pla picat descendent per donar la sensació de ser simples espectadors sense poder per fer-hi res. Quan es fa el primer pla al protagonista, es fa amb un picat ascendent per emfatitzar que es ell qui observa preocupat pel panorama. El cor de nens de fons cantant afavoreix a un ambient dramàtic. Es juga amb el color vermell de la roba de la nena petita per a destacar-la i poder-la reconèixer quan torna a aparèixer morta en una altra escena.
La vida es bella:
Es va alternant de pla mig a centralitzar el nen en mig del pla, per tal de emfatitzar que el que diu el home, ho diu al nen, per tal de fer-li passar millor l’estància a les presons nasis.
Titanic:
Comença amb un primer pla dels dos personatges, passa a un pla picat ascendent per centralitzar la mirada als protagonistes, seguidament a un picadíssim pla descendent per el mateix motiu. Després va jugant amb plans mitjos fins que la noia es col·loca i passa a fer un pla panoràmic d'escombrat del vaixell per tal de comparar la immensitat del Titànic amb el que representen els nois.
Psicosis:
Es comença amb primers plans de la noia i es fa un primer pla de la dutxa per relacionar-la amb el que succeirà seguidament. A continuació la càmera es va desplaçant del primer pla de la noia a la ombra que hi ha a l'altra banda de les cortines mitjançant un zoom. Juga amb els primeríssims plans dels objectes comuns com la dutxa o el desguàs, ja que els utilitza com a metàfora del assassinat i donar-li dramatisme a l'escena conjuntament amb la música tant tallant i intensificada.
L'anàlisi ha estat fet a les escenes triades al prezi següent: Prezi.
Espero que us hagi sigut d'utilitat i ens veiem el següent post =).
Comentarios