Gèneres del joc en funció de la estructura | Exemplificacions
- Adrià Gómez
- 17 oct 2016
- 3 Min. de lectura
Gèneres del joc en funció de la estructura
Com ja em tractat en posts anteriors, segons el grau de llibertat (paideia i ludus) es podia classificar la narrativa, però Caillois fa un pas més enllà, diferenciant les estructures rígides de les flexibles o obertes:
- Sistema paideas de gameplay oberta: Es basa en els jocs tradicionals com mares i papes o jugar amb nines, on el jugador està en un entorn lúdic i alhora és lliure de fer el que vol, sense cap tipus de regla. (Jocs de rol).
L'exemple que tots hauríem de tenir al cap és World of Warcraft, on tu et crees el teu personatge que pot pertànyer a una de gran quantitat de classes que hi ha per tria, i seguidament pots començar a explorar el món sense cap tipus de lligams. Pots pujar nivells, pots combatre, pots fer missions, conèixer gent..., és a dir, fer el que vulguis (sempre i quan compleixis els requisits recomanats) .
El fet de ser un món obert permet al jugador dedicar-se al que vulgui sense dependre de regles i alhora està en un entorn lúdic, ja que hi ha una gran quantitat d'aspectes amb els que aprendre, com aprendre idiomes socialitzant-te amb gent de tot el món; dominar les diferents habilitats, etc.
- Sistema ludus de gameplay oberta: Es basa ens els jocs que permeten una varietat estratègica, és a dir, que existeixen unes regles que seguir per guanyar o perdre, però que no limiten la jugabilitat. (Jocs d'estratègia).
Un exemple seria el joc iBomber Defense, on tens un conjunt d'artefactes militars amb els que has de defensar la teva base dels artefactes enemics que et van assetjant cada ronda. Aleshores o saps optimitzar les teves defenses en funció del cost que té cada artefacte o no aconseguiràs passar el nivell.
L'exemple és clar, depèn del jugador preparar la estratègia de defensa, i si és encertada, guanyarà la partida.
- Sistema paideas de gameplay rígida: Es basa en jocs on es fa repetitiva l'experiència de joc, com poden ser un bumerang o un io-io. (Jocs d'aventura).
Es pot exemplificar amb jocs com Journey, on ets un personatge diminut dins un món immens que pots explorar gaudint de les panoràmiques que ens mostra el propi joc. A mesura que vas explorant vas descobrint estructures impressionants i fins i tot, pots trobar-te amb altres viatges (jugadors) amb els que et pots comunicar fent gestos.
Com a exemple, encaixa a la perfecció, ja que a la llarga el joc seguirà sent sempre el mateix amb els mateixos objectius.
- Sistema ludus de gameplay rígida: Es basa en els jocs on es busca el perfeccionisme de l'acció més que la estratègia, com les proves d'atletisme. (Jocs d'acció).
Un exemple molt clar és qualsevol joc de Fórmula 1, on et sents com un pilot de carreres, i tens un objectiu clar, guanyar la carrera als altres pilots que van amb les mateixes condicions que tu. Només guanyaràs la cursa si ets suficientment hàbil amb els controls.
No té cap misteri l'exemple, ja que només interessa guanyar, no hi ha cap tipus d'estratègia (com a molt el tipus de neumàtic que utilitzar i quan parar a repostar); i els mitjans són els mateixos per tots els participants.
En definitiva, els jocs que presenten una estructura flexiva permeten un sistema de simulació (sandbox) on el jugador es lliure de fer el que vulgui; mentre que els que presenten una estructura rígida aporten unes eines ja pre-establertes pel joc (simulador) al jugador.
Espero haver-me explicat amb claredat i ens veiem al següent post =).
Comentarios