La teoria de la diversió | Explicació i exemples gràfics
- Adrià Gómez
- 17 oct 2016
- 4 Min. de lectura
Quin lloc ocupen els videojocs en la nostra cultura?
Actualment vivim en una societat gamificada, immersos en la cultura lúdica, on el jugador aprèn amb el videojoc ja sigui en reflexos, com amb capacitat memorística o infinitats d'aspectes. Són un exemple els "serious games", que consisteixen a ensenyar al jugador com reaccionar en certes situacions, com podria ser quan tenim una persona que ha patit una aturada cardíaca i l'hem de salvar.

Per altra banda, tenim la branca de l'entreteniment, que no només consisteix en entretenir-te jugant, sino també espectant. A dies d'avui, la comunitat interessada en espectar partides professionals de videojocs ha crescut a passos de gegant, arribant a la xifra de 334 milions d'espectadors de tot el món que van visualitzar els mundials del 2015 del tant conegut League of Legends, que encara estan lluny dels 3.000 milions d'espectadors que va tenir el mundial de futbol el 2014, però que segueix creixen any rere any.

Què ens diverteix dels videojocs i per què ens diverteix?
La combinació de regles i la llibertat afavoreixen a una única experiència de joc, permitent la llibertat de l'usuari dins un món amb les seves regles pròpies.
Aleshores, si es juga és perquè agrada, ja que jugant obtenim la nostra recompensa, ja que el propi joc, segons com, ja és una recompensa. També l'obtenció d'elements i assoliments dintre el joc afavoreixen a la felicitat del jugador, sobretot si ha costat d'obtenir, ja que se sent una major satisfacció amb un mateix.

Play vs Game
El filòsof francès Roger Caillois, diferenciava dos conceptes del terme joc, el play i el game, de la següent manera:
- Play: Per una banda, el play es refereix a paidia, que significa el joc lliure de regles, improvisat... Com podria ser els jocs dels nens petits a l'hora del pati, amb el gronxador o el balanci, que no depenen d'unes normes estrictes de com jugar-hi, sino que tu decideixes com utilitzar-los.

- Game: Per altra banda, el game es refereix al ludus, que significa el joc amb normes que es basa en un objectiu. Com podria ser un joc de cartes, els escacs, la oca, el parxís... On els jugadors han de respectar les normes per assolir l'objectiu i guanyar la partida.

Cercle màgic
El cercle màgic consisteix en un espai on el jugador ha de seguir unes normes i s'hi endinsa perdent la noció del món real. La importància del cercle màgic, és la voluntat del jugador per seguir endavant, superant els obstacles, per acabar assolint l'objectiu proposat pel joc. Aquesta voluntat s'aconsegueix fent que el jugador s'impliqui en la causa quan travessi la frontera (virtual o física) per obtenir la recompensa, ja sigui psicològica (autosatisfacció per aconseguir superar una dificultat), virtual (elements propis del joc) o física (alguna recompensa monetària o material real).
Aquest esta format per diferents elements:
- El sistema consisteix en un conjunt d'elements que es connecten entre ells dins els propi joc.
- Els jugadors que són els que interactuen amb el sistema del joc i amb altres jugadors.
- La abstracció de la realitat.
- Les regles que defineixen el joc, amb les que haurà de jugar el jugador.
- Les interaccions, que com he esmentat abans, son realitzades pels jugadors amb el sistema, altres jugadors o el contingut del joc.
- El feedback consisteix en proporcionar de manera instantània una retroalimentació directa i clara al jugador, per tal d'orientar-lo segons si l'acció que ha realitzat és correcta o no. Gràcies a aquest el jugador es manté "connectat" al joc.

Els elements del joc
Un joc es constituït per petits elements que tots ells junts formen l'experiència que viurà el jugador al jugar. Aquests elements, Werbach & Hunter (2014), els classifiquen en 3 categories diferents:
- Dinàmiques del joc: Aquestes constitueixen els aspectes més argumentals del joc, com poden ser la progressió, la narrativa, les emocions, les restriccions, etc.

- Mecàniques del joc: Aquestes són els processos bàsics encarregats de reproduir les accions de manera que el jugador s'involucri i d'aquesta manera es pugui assolir una dinàmica. Exemples de mecàniques poden ser reptes, la sort, la competició, la cooperació, les recompenses, els torns, etc.

- Components: Aquests darrers son els elements més específics, és a dir la resta d'elements que afavoreixen el feedback amb el jugador, com poden ser els assoliments (logros), les avatars, els emblemes, les col·leccions, els combats, desbloquejar contingut, els nivells, els punts, els equips, etc.

Hi ha altres autors, com és el cas de Valera (2013) i Teixes (2014), que a més hi afegeixen la estètica que engloba els elements que afecten al factor emocional.
Els bucles d'activitat
Els bucles d'activitats es defineixen com el continu feedback amb el jugador, on aquest fa una acció i el joc l'incentiva a seguir progressant. De bucles en tenim de dos tipus:
- Bucles d'implicació: L'objectiu d'aquest bucle és implicar el jugador amb el joc a partir de 3 fases: motivació per fer algo, aquesta porta a l'acció que es realitza i seguidament s'obté el feedback que planteja una nova motivació al jugador, de tal manera que es repetirien les fases contínuament.
- Bucles de progressió: Aquests bucles estan formats per 4 fases:
1 - El descobriment: On l'objectiu és atraure al jugador per a que s'interessi en el joc.
2 - La incorporació: Es la fase on l'usuari es familiaritza amb el sistema, a partir d'un tutorial o amb auto-aprenentatge. En el cas que l'usuari no quedi satisfet en aquesta fase, deixarà el joc.
3 - L'apuntalament: Dins aquesta fase, el jugador ja coneix el funcionament del joc, i aquests serà capaç de participar en missions o reptes que se li proposin. També serà conscient de si te els requisits necessaris per acceptar la missió o no.
4- El mestratge o fi del joc: Un jugador arriba a aquesta fase quan ja coneix el joc per complert, i a superat tots els possibles objectius proposats. L'objectiu dels creadors és de que l'usuari deixi el joc de manera satisfactòria, recompensant el seu mèrit d'alguna manera.
Amb tot això finalitzo l'explicació de la teoria de la diversió, fins el següent post =).
Comentarios